espero
sabent que no puc esperar res
estic aquí molt lluny
m'he tornat part de tu
          i tu part de mi
el dilema és prou greu
no hi ha solució
         sols esmorteir l'espera
fins que el temps dilueixi
cada ombra del teu cos
així s'haurà acabat l'espera
          els versos s'hauran exhaurit
i quan tot sigui un record
la vida seguirà girant
          filant nous fils
          teixint nous camins
i em calçaré per caminar
espero
          lliurement espero el meu instant
          i que el meu petó infinit sigui sols un petó
          - entre tants petons-
quan tot no signifiqui res
hauré curat les ferides
          espero que la solitud no sigui llarga
          - quan no tingui més preguntes
            no em caldran respostes-
quan tot dormi en calma
em despertaré sentint-me nova
          -i aquest dia estaré sencera
           segura per creuar l'horitzó-


montse pellicer mateu
imatge google