dimecres, 30 d’abril del 2014



i les hores es fan silencis
que faig meus,
amb el desfici d’atrapar instants
que són bombolles de temps,
dins d’una melodia que s’havia perdut
sense voler,
sense saber,
aquella que sonava quan vaig abandonar la virginitat
en una tarda de sol,
quan em vaig fer gran
per deixar de ser petita,
quan la virginitat és la pèrdua de la infantesa
i s’abandona conscientment amb el desig de sentir-se adult
ara, vull tornar a ser com un infant
per mirar les coses de nou,
i no vull tornar mai més a ser verge

montse pellicer mateu

3004141



dilluns, 28 d’abril del 2014



silenci
traspàs
fi,
tot s’ha acabat
pensant que seria per sempre,
l’eternitat no existeix
i ara que serà de tot el que et queda per dir?
de tot el que has deixat per fer demà?
el demà?
el demà no existeix
és sols un miratge
una il·lusió
una quimera,
una utopia,
has marxat
i ara no sé si camines cap a una llum
o ets energia,
sols sé que el silenci
em refreda l’ànima,
el teu cos deixa de tenir color,
silenci,
quan les llàgrimes s’assequen
i ofego el meu crit endins,
per sentir que m’han esgarrapat un tros de vida,
silenci,
fi,
i sona la cançó de carlos gardel
“adiós muchachos compañeros de mi vida
barra querida de aquellos tiempos....”
i deixo caure el vel de l’esperança
i em preparo pel dol,
i sona la cançó de carlos gardel...
volver con la frente marchita...
quan em mires,
t’agafo la mà freda,
miro els ulls tremolosos,
i espero....
el silenci
de la fi,
el món s’ha aturat en aquest instant
i la música segueix sonant
2104141
Montse pellicer





dissabte, 26 d’abril del 2014




pensaments
que aixequen les faldilles
mentre el vent fa la resta
en un dia d’estiu
quan la gola s’asseca
desitjant tenir entre llavis
la frescor que desprenen els teus,
i et miro trossejar els gel
mentre les gotes entremaliades
suren sobre el meu cos

montse pellicer mateu
2604142

dimarts, 22 d’abril del 2014




estripa’m
tot allò que és vell,
i abans, crema’m tots els versos,
que jo els porto endins,
però, estripa’m
tot allò que és vell
que fa mal,
i regala’m aquella rosa
que mai es marceix,
vesteix-me
amb els seus pètals de vellut,
que jo,
dibuixaré paraules de color vermell,
i quan tot sigui nou
no hi hauran espines
però regala’m la rosa
que no es marceix
2204145
Montse pellicer mateu