dilluns, 27 de març de 2017

vas néixer perfecte
com quan  arriba la primavera
tenies els teus dits
les teves mans, els teus peus
uns ulls que miraven estranyats
uns llavis que s’obrien per somriure,
i em vas agafar la mà
per caminar junts,
un dia no podies caminar
ni somreies
ni m’agafaves la mà per caminar
ni jugar,
i la vida és va tornar fosca dins el meu món
aquell en el que tu i jo abraçàvem,
varen venir metges i infermeres
tractaments i medicines,
i jo somreia davant teu,
i plorava a les esquenes,
però tu, lluitaves
la vida t’arrelava
t’estimava,
i un dia em vas agafar la mà
per demostrar-me que tot segueix
encara que hi hagi estels
encara que les llunes ploguin
les teves passes son incomptables
seguies essent perfecte
tal com vas venir,
per ensenyar-me a gaudir

de l’amor del que estàs fet

montse pellicer mateu
certeses 2017



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada