dijous, 29 de desembre de 2016

i que em dius dels tresors
els que duc amagats a la motxilla
aquesta que pesa a voltes,
que em fa i et fa dubtar si és factible
com fer volar tantes papallones que em remouen
i enfarinar cada mot insensat
cada pedreta que desem dins l’aigua
és una fortuna ben trobada
dins el laberint dels somnis
no ens han dit que serà senzill ni planer
enmig de boscos amb falses caputxetes
jauen amagats els llops famolencs de carn
sols pensar en un futur llunyà es desfà l’ànima
quan sols demanem un present que viu
i no mor,
dins les entranyes del meu ventre no mor
no cal endolcir cap realitat
ni disfressar-nos de bellesa
sols seguir omplint l’aigua d’aquestes pedres
i resar als deus inexistents que l’amor és la lluita
demà quan surti el sol
una batalla serà guanyada al temps
que sense voler rastreja les petjades


montse pellicer mateu
certeses 2016



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada