m’ha empassat l’espiral del temps

fent-me sentir de color vermell

-        -          i la pell de rosella surant sobre prats eterns

que s’han esvaït dins les nostres mans

tot ha esdevingut oníric i seductor

les sensacions no han canviat

-         -         i tot allò que m’omplia de tu s’ha buidat

per copsar un instant de plenitud

on la teva boca es desfà amb la meva

assaborint la mel i la xocolata

-       -             i l’olor a la gespa tallada per renàixer

sense ser fèrtil torno a sentir la vida com neix

aïllant tot pensament que m’allunya de tu

-           agraeixo les nits que queden per venir

-       -                  els balls que queden per ballar

-       -                  quan la nuesa ens ha tret la roba

tinc la virtut de la paciència

              he aprés a no anticipar-me

-         sóc la ploma que juga amb la teva pell

-         immersa en la solitud de la distància

-           i la distància és efímera com el temps

montse pellicer mateu

imatge google