dimarts, 15 de desembre del 2015

cortines brutes pel fum
persianes que tapen la vista que no hi ha
i aquesta densa boira que embolica els carrers
on les cases somien els seus secrets
el mar oneja pacient retornant velles restes
l’hivern espera impacient refredar els cossos
dins del llit unes mans que no es toquen
unes pells que no es coneixen
les cortines resten descolorides pel fum
i una cigarreta mora dins d’un cendrer
la solitud d’un esperit ferit
l’amor de qui estima sense oblit
les cases romanen dins del seu somni inacabat
cap soroll trenca l’ànima
perquè ells, ells no es trobaran
quan han marxat l’un de l’altre
abraçats al desconsol han trencat les esperances
demà quan surti el sol, el vent fred copsarà les imatges
cada instant congelat prendrà vida per estimar-se
un cop més la vida és un aprenentatge
l’amor es una cosa estranya
és amor quan es desconeix la causa
però ells, ells no es trobaran
ni edificaran casa on retrobar-se
si l’amor és el seu destí, han decidit rebutjar-se
però quan surti el sol, es sentiran acaronats
l’abraçada no té distància
i dins el plor mut que traspassa les parets
decidiran donar-se quan el dia sigui llarg
fent de les nits jocs d’ombres
però ells no es trobaran,
perquè l’amor no duu cuirassa,
respira lliure
les cortines romandran brutes pel fum
i ells, ells no es trobaran
altres cossos ho faran, altres pells coneixeran
però l’amor els fondrà l’ànima
ells, ells no es trobaran

ja fa temps que s’han jurat que l’amor no és mentida

montse pellicer mateu
imatge google



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada