et contaré un secret

sentint l’olor de la brisa del mar

i prenent una copa a recer de les ones

-         jo sóc aquella fada que et fa somiar

-         que t’ha buscat tota i cent vides enllà

-         jo sóc aquella musa que t’inspira

-         i cada un dels cossos que has estimat

-         jo sóc...

et contaré que no hi ha dolça melodia sense mi

que jo sóc la teixidora del teu dol

la pintora dels teus ulls

-         jo sóc la imatge de cada quadre

-         de cada fotografia

sempre he estat jo la que buscaves

la que en nits salvatges et parlava i t’estimava

i en les nits solitàries t’adormia

et contaré un secret

-         que tu no vols saber

-         perquè en el fons m’has buscat sempre

sóc jo la que t’ha gastat els llavis

la que t’ha tret la pell,

la que t’ha portat a l’abisme i t’ha pujat al cel

-         sóc jo, la teva imatge

-         la que dibuixaves en un mirall

sóc jo la que cada nit acompanya a la lluna

i dóna llum a les dolces aigües del mar

-         la llàstima és que mai m’hagis vist

-         ni m’hagis volgut veure-

montse pellicer mateu

imatge internet