no soc feliç ara, i vull ser-ho,
sols a petits instants quan la ment reposa
quan somio i s'escurcen les hores,
em desvetlla la buidor que sento
m'omplo el cap de pensaments i il·lusions
miro el sol, el mar, i camino
necessito copsar la lluna dins de les meves mans
i fer bombolles de fum plenes de paraules al vent
no puc ser plenament jo mateixa
fins que la vetlla acabi i es fa perenne
tinc la sensació que estic desant una part de mi
i espero que surti el meu ésser en la seva totalitat
l'amor s'ha tornat una quimera massa llunyana
ja no vull amor, quan l'amor dóna tant i treu massa

montse pellicer mateu
imatge internet