quan cau la pluja jo em xopo,

amb la lentitud del dia

em sobrevisc per damunt de les paraules,

una a una desfilen davant meu

construint una cal·ligrafia

per dir-te t'estimo,

per damunt de tot m'estimo jo

però l'enyor en dies de boira es fa inevitable

i se’m remou l'esperit

pausadament cauen les gotes

donant pas a un cortina d'aigua

que jo vull travessar,

mentre faig les maletes per viatjar

vaig buidant l'equipatge

per emportar-me una càrrega lleugera

que em deixi emprendre el vol

i m'adono que tant he estimat

que ja no sento

la decepció ha obert un esvoranc

buit de paraules i promeses,

he aprés a no confiar en les mirades

l'amor no és dona gratuïtament

quan el cor no té cuirassa

i la pluja em nodreix la melangia

per plorar sense recança

perquè ja no puc sentir

sinó escoltar-me

montse pellicer mateu

imatge google