dimecres, 14 d’octubre del 2015

el teu tacte diví s'ha difuminat amb els dies
els vitralls de llum dibuixen ombres dins l'estança
     el llit és una plataforma immensa on navegar
dins dels meus somnis no reconec el teu rostre
      la meva pell canvia per renovar-se
i els fidels amants sospiren cada matinada
      ja no queden versos ni tant sols paraules
la pluja s'ha emportat el subtil fil que ens encadenava
     el vent ha engolit les restes de cada celebració
he sargit cada fil trencat dels llençols
     i a cada coixí li he donat un nom
el dia anuncia la renovació
el mar ha xuclat les restes del naufragi
la teva veu ha canviat i sols queda un llunyà ressò
les restes del teu perfum han deixat de cremar la cambra
    mentre la tardor segueix pintant el paisatge
la gelabror de la matinada ha congelat els records
    he desat la inspiració per pensar-me
idolatrant-me
posant el despertador a l'albada per alliberar-me
avui i ara ja puc dir que he robat el sol i el tinc a casa

el teu tacte diví  s'ha apagat amb el temps
i jo encenc encens per tastar noves fragàncies




montse pellicer mateu
imatge google





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada