dimecres, 30 de setembre del 2015

s'ha acabat apunt de començar,
que il·lògica és la ironia de la vida 
      tant difícil es trobar una energia afí
      que quan es troba és perd
      insubstancialment
      inevitablement
avui, puc morir, o potser demà
      i tot el que s'ha perdut o deixar de fer
      restarà per sempre com una deixalla malbaratada
puc escriure mil i un versos
puc descriure cada moment, instant, segon fugaç
i la por, la por bloqueja tots els sentits
      no he estat capaç de bressolar els teus dimonis
      ni d'eixugar cada llàgrima
tu
     no has vist el que hi ha en mi
     sospesant tot el que és negatiu
     ni has equilibrat la balança
altres vindran
     sabent que mai més ni en cap altre vida
     ens tornarem a retrobar
     i sempre ens buscarem en cada mirada, cada pas, cada paraula
     però sols ens quedava aquesta oportunitat
avui, avui, quan el demà no importa
     que traïdor és el dolor
     que traïdora la inseguretat
avui, sols, sentint la desesperança, plena de culpabilitat i retrets
      no val la pena?
      no val la pena perdre el que se'ns ha donat
      no val la pena oblidar el que ens hem donat i podem donar
però en un futur recordarem que tontos varem ser 
            quan en l'ecuador de les nostres vides
            quan ens queda poc per viure
            no haver-nos llençat a sentir el que sentim 
 perquè el temps s'esgota i el nostre fa la compta enrere
            val la pena no donar-se?

            encara que sigui fins que la mort se'ns endugui?

montse pellicer mateu
30/09/15
imatge google





         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada