dilluns, 3 d’agost del 2015


l'estiu que varem perdre
entre crits d'independència i ressons d'onades
quan ens varem adonar que ja havia acabat tot
quan el sol ens cremava la pell i nedàvem junts sota les aigües de mar
l'estiu que varem perdre
i varem sentir el dolor de la vida quan esgarrapa i se'n porta un tros d'ànima
quan la tristor en les mirades es va fer insuportable
quan la vaixella trencada no es podia enganxar perquè perdia l'aigua entre escletxes,
l'estiu que varem perdre
amb tot l'amor del món 
i les fotografies d'una vida anaven colpejant contra els nostres cors
l'estiu que varem perdre
varem perdre tot, tot,
i la vida com la coneixíem no tornaria a existir
quan un castell cau desprès d'un bombardeig
quan teníem la lluna als nostres peus
l'estiu que ens varem perdre
amb retrets i interrogants
es va fer massa tard per donar respostes a preguntes llençades a l'aire
l'estiu que ens varem perdre
massa tard per retrobar-nos
quan l'angoixa i les llàgrimes no eren prous per consolar-nos
l'estiu que ens varem perdre i ho varem perdre tot

Montse Pellicer Mateu

imatge google



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada