dimarts, 16 de desembre del 2014



temps  d’endevinar-me
mentre els dies es queden sense llum
i espurnes de melangies es remouen sobre el meu cos,
gris, gris, els núvols han teixit un vel gris sobre el cel
a vegades un raig de sol s’escola enmig de cotons
per regalar-me la promesa de quedar-se,
ara és gris, i el plugim xopa la roba fins arribar a la pell
que s’humiteja, es refreda cercant el foc  que  escalfi
un cos febrós de les teves paraules per canviar el món
vestint-lo de colors efervescents  com les primaveres,
temps per endevinar-me
pintant imatges, rostres, records i melodies
quan el món es regirà i la vida camina perduda
montse pellicer mateu
16/12/14



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada