l’olor a temps d’espera

de la solitud sobre l’estança

quan cau la nit i el temps s’escurça,

l’olor a temps de fred

amb una manta sobre les espatlles

al fons la visió de la tele, que ressona lluny

deixo d’escoltar-la, per escoltar-me jo,

l’olor i gust a una tassa d’infusió

per sentir la calor que desprèn

i l’aspecte bohemi d’anar vestida amb un pijama de nit,

tastant els sentits flairant altres instants

embolicada i fent-me un i un altre garbuix

envoltada de coixins,

per sentir-me a casa,

abraçada de dolços records de mar

i la melangia de les onades copsant-me mentre em cabusso

sentint la pell nua,

amb la tassa d’infusió

amb miro la finestra des del sofà

amb la tele de fons,

amb el pijama de nit,

bohèmia llanguideixo esperant la pluja

sols escolto la meva ment que escriu paraules

i recita veu endins

montse pellicer

19.10.14

imatge google