dimecres, 13 d’agost del 2014







em commou l'ànima
quan escolto la veu que canta
la veu que recita
la veu que escolta

em commou l'ànima
quan s'esquerda un troç d'herba,
al esgarrapar la pell freda
i un esglai trenca el silenci
per sentir l'esgarrifança de la fragilitat
la immortalitat del ser,
m'omple de vida copsar un raig de sol
contemplar la lluna
i sentir la fredo de l'aigua sota els meus peus.
em remou, m'exita, em fa vibrar
sentir l'olor de la teva pell,
ja que no em reconec la meva,
i jo vull fer olor a lavanda
a rosella i a flors salvatges,
ensumo i engoleixo el gust que tenen els teus dits
per llepar-me els llavis
i distingir sense mirar les teves passes,
m'altera la injustícia de no ser immortal
o potser la mortalitat sigui el descans,
ara els colors son com la textura de la farina
i el vermell, negre, o blanc son sucedanis d'un plat
que demà s'haura exhaurit ,
tot s'exhaureix, és marceix i mor

sóc com l'herba que neix dins d'un camp verd
que guarda memòries i oblits


montse pellicer mateu
13-08-14
imatge google






1 comentari: