dimarts, 23 de juliol del 2013

quan es fa fosc
suro entre els estels
i m'envolto d'un deliri
que em trasvalsa,
sota la fresca de la foscor
m'abandono als pensaments
que un a un
comencen a parlar,
com un miratge en el temps
em deixo portar
al destí
embolicada entre llençols
i vels de fades
com si un sentiment de verge
s'apoderés de mi
mentre la nit es transforma
entre els vitralls de l'albada
que em recorden
que res ha estat un somni
montse pellicer mateu




dijous, 18 de juliol del 2013

em nodreixo de paraules senzilles
mai he demanat res més
sobre aquesta terra ferma,
em nodreixo de somnis
perquè sinó en tingués defalliria

aquesta és la meva força
i com més recito
més en necessito

és quan bec de la copa
que em vas oferir
aquella que varem desar
sobre una taula enmig de la cambra
i que rememoro al capvespre

la vida és súbtil
els besos tenen gust a mel
i els desitjos es disfressen

montse pellicer mateu






dimecres, 17 de juliol del 2013


espera
deliri
silenci compactat
sota l'aixopluc de la pell
envoltada de quatre parets
que fan d'esguard
d'una solitud desesperada,
com quan recito
el meu oblit
i sóc el present
que viu cada dia
mots
entrellaçats
perfectament encadenats

montse pellicer mateu





diumenge, 14 de juliol del 2013

encís de paraules
jocs de grans,
seducció
oblits i records
vides prenyades
dins vitralls de llum,
s'encenen els sentits
en silenci
quan les espelmes s'apaguen
i la pell és la llum
que reflexa la lluna,
en una nit sense dia

la pell
la mà
beso els teus llavis

montse pellicer mateu

dijous, 11 de juliol del 2013

lluny de camins interposats
oposats,
infravalorats,
esguinssats,
trepitjant les onades 
que cauen sobre la sorra
deixant noves pedres i nous camins,
la resta no importa,
sols sentir com es belluga la vida 
que sempre perdura,
lluny de posseir
un regal prestat
retinc el silenci
del trencadís entre l'aigua i la terra,
sabent que en un altre temps
he trepitjat la terra ferma,
que no és meva,
i agafo el soroll del vent
mentre colpeja la  meva pell,
per recordar-me
velles històries passades,
viscudes,
retrobades,
a vegades oblidades
i m'aixugo l'ànima
amb les seves carícies

montse pellicer mateu