dimarts, 30 d’abril del 2013

sento des de la distància
l'allunyament,
l'acomiadament
d'un futur,
i el present
d'una imatge inventada

montse pellicer mateu

dilluns, 29 d’abril del 2013




llisquen les gotes d'aigua
sobre els vidres,
inertes,
transparents,
subtils,
la cambra encesa,
enmiralla una imatge,
contorn suau d'un cos
envoltat de cotó,
que apaga el foc
susurrant una rima inventada,
esperada,
desitjada,
a l'aixopluc d'una abraçada,
acaparant una gota
mentre llisca
i rellisca,
per assecar-se 
sobre la pell,
que assedegada
la transpira

montse pellicer mateu






dissabte, 27 d’abril del 2013



emperatriu
renaixent sobre el mar
deesa de la seducció
mentre posseidora dels pensaments
em trec les vestidures,
envoltada de llum
sobre l'onatge espes del blau
cercant l'ànima
que em dugui novament a casa
sobre una màrfega
on levitar el meu cos,
on lliscar dolçament 
sobre llençols acompanyats de vels
que transpirin un desig
encés que cerca un mot indecís
que ha quedat atrapat
dins l'espai del temps.


montse pellicer mateu






divendres, 26 d’abril del 2013



sola,
el dia és gris,
ploro,
no sento
impàvida sota el sostre,
em falta l'ànima,
el desig
i recullo paraules
per sentir un vers
que s'escapa,
el mar s'allunya
i l platja es xopa,
recullo engrunes,
i tanco els ulls per sentir
una carícia perdonada,
un bes perdut,
un temps estancat

montse pellicer mateu

dimarts, 23 d’abril del 2013







tanca  els ulls
i cerca  l’abraçada
donada,
aquella que els ulls demanen
i el cor encongeix,
sent quan jo sento
i no hi sóc,
neda i xopa’t del mar
i de la fragància
que arriba d’endins,
on jo suro,
mentre cada nit
s’apaguen les llums,
i les ombres desperten
els records
d’un present
que s’embolica amb un futur,
que es desfà
dins l’espiral oníric,
i quan neix el dia
reposo al teu costat
sense ser jo

montse pellicer mateu

divendres, 19 d’abril del 2013





sóc vertical
perquè aguanto les tempestes,
i m’aferro a les arrels de la vida,
perquè estic aquí,
perquè m’ofereixo cada dia
i em desprenc de mi,
sóc la paret
que reposa sobre fonaments,
i em deixo la vida en cada un d’ells,
sóc la dona
que es disfressa cada dia,
amb un somriure,
mentre la vida a vegades crema,
sóc la seductora
que dibuixa somnis
mentre dorms i respires,
i transpires dins la nit que mai acaba,
sóc la muntanya
que perfila un paisatge,
que reposa sobre el mar,
sóc la onada
que va i ve i mai retorna,
simplement  canvia
i es reinventa cada dia

montse pellicer mateu

dilluns, 15 d’abril del 2013






un mirall
penjat en la pared
freda,
blanca,
cuadrada,
una imatge
espantada,
que escapa al present,
res no val
quan els llavis ressecs,
i els ulls esfonsats
deixen caure l'ànima
atrapada en un mirall,
vides atrapades 
quan el soroll es mut,
i les lletres fan paraules,
un mirall,
enmig una vida,
cada vivència tatuada,
cada sentiment retrobat,
sospirs
dins un cos seduït
reduit
al desig de sentir

montse pellicer mateu

dissabte, 13 d’abril del 2013







domino els moments,
per seduir la dolça sensació de volar,
i beso la pell que m'encen
enmig de flames,
i una sensació de llibertat
ha fondejat com un clam,
que batec a batec
s'acosta al seu port

montse pellicer mateu

dijous, 11 d’abril del 2013



ara
puc dir que sóc jo,
insinuant,
provocadora,
dolça,
beligerant,
suficient.
creixo
vertiginosament,
i perdo la por,
poc a poc,
perquè la vida s'ho val,
i miro 
la perspectiva de lluny,
ara,
aprenc,
em sostenc,
em lliuro a mi mateixa,
i puc 
dir,
fer,
i no pensar

montse pellicer mateu

divendres, 5 d’abril del 2013

entrebancs i mil paraules
escampades,
guardades,
inventades,
memoritzades,
cada una d'elles,
han anat tatuant el cor
que ara batega,
sospira,
i s'encongeix,
i sempre restaré
esperant a la nostra illa,
aquella que hem dibuixat,
asseguda sobre la sorra,
on em vas clavar
la mirada,
per quedar-te

montse pellicer mateu



dimarts, 2 d’abril del 2013

cauen llamps i trons
i m'esquerdo,
m'esquerdo com una soca,
i l'arrel es referma a la terra,
lluito per no trencar-me
m'aferro al que sóc,
i la pluja cau sobre meu
em xopa,
m'atrapa,
i sento l'egarrifança
d'una solitud inesperada,
m'abraço
i deixo anar una esglai,
mentre em segeuixo esquerdant,
ara ploro,
molt endins,
i se m'encongeix el cos
quan recordo els teus llavis,
ploro,
i em desfaig,
i a poc a poc
m'endinso dins el mar,
buscant la nostra casa,
i no tinc retorn
m'esfonsarè 
dins les aigues 
del nostre mar
i  no fondejaré
fins arribar al meu destí

montse pellicer mateu