dijous, 28 de febrer del 2013







Tinc un vers escrit en el cos,
que es belluga i no fa soroll
perquè el recitis amb els teus llavis,
mentre em sobreescrius cada paraula.
Tinc l'ànima perduda 
assedegada de poesia
que flueix mentre reposo sobre el mar
atrapada entre les ones.
I no puc esborrar les petjades,
deixades sobre la sorra
mentre m'he anat traient la roba,
per deixar pas a l'essència.

montse pellicer mateu


dilluns, 25 de febrer del 2013

TU ENCENS ELS SOROLLS DE SILENCIS
DIBUIXES SOMNIS
REGALES PARAULES
ENMUDEIXO
DAVANT CADA PAUSA
EM DESVESTEIXO CADA NIT
PER DESXIFRAR CADA INCERTESA
DEMÀ APAGARÉ UN MOT

montse pellicer mateu

divendres, 22 de febrer del 2013

porto un regal
imprés en el cor,
que broda la meva pell,
i es desfà
quan escrius sobre el meu nom
aquells versos
que llegeixo entrelínies,
i el cos esdevé instrument,
i desperta el món adolescent
que arraulit porto dintre,
per morir-me
mentre t'endinses molt endins,
i deixar d'existir
com em conec fins ara

montse pellicer mateu

dimecres, 20 de febrer del 2013




Ansiosament,
he arribat a París,
navegant pel Riu Sena,
sobrevolant les teulades,
passant pel pont dels amants.
He tancat la porta de la cambra,
des d'on veig la Torre Effiel,
i les llums del Parc Elisi,
em deixa veure el teu rostre.
Em deixo caure sobre teu
amb la fam d'un animal salvatge
trencant la roba que portes,
per devorar-te,
i empassar-me cada mot
que surti de la teva boca,
he tornat al principi.
Sobtadament
ens hem begut l'enteniment
i hem aprés a estimar altre vegada,
mentre les teves cames entre les meves,
juguen a confonfre's.
I quan hem esgotat les forces,
tornem a reviure el somni.
Desperto
i París ha passat,
però el record del temps viscut,
somiat, tal vegada irreal
sobreviu als meus sentits.

montse pellicer mateu

divendres, 15 de febrer del 2013

Amb timidesa
m'exhibeixo com en una dansa
mentre exploro els racons indòmits
i reconec, que desconeguts,
mentre la meva ment
vola més enllà
que els meus moviments
(.....)
Montse Pellicer Mateu



dilluns, 11 de febrer del 2013







Sota el paraigües de la lluna
busco la resposta,
retenint el silenci,
per sentir els teus llavis.

I desdibuixo imatges per oblidar l'existència
que crema la pell.

montse pellicer mateu



diumenge, 10 de febrer del 2013

Em dius adèu
quan la gelebror de l'hivern
em gela l'ànima,
quan el sol surt quan s'acaba el dia,
quan tot s'apaga,
sense respostes,
em dius adèu 
sense haver-te presentat,
i la buidor s'omple de desesperança,
caminant dins els carrers nus
dels meu pensaments,
ara tanco la finestra
esperant que torni a sortir la claror,
i quan les flors neixin
em reportin el teu record.

montse pellicer mateu


dilluns, 4 de febrer del 2013

acaba la nit,
deixant el rastre
de la fragància del plaer,
s'obren les calrianes
entre la foscor,
i no vull perdre el gust
que m'ha deixat la teva pell
assaonada,
reculliré tot el que duc
i donaré la benvinguda
a l'albada,
per camninar pels carrers
deserts,
sota pensaments encoberts,
i el desig descarnat.

montse pellicer mateu

diumenge, 3 de febrer del 2013


Imagino el vent
que serà el mateix que el meu,
mentre t'agelebra al matí,
i dins d'una foscor palpable,
endevino una carícia dolguda,
una paraula no dita.
Imagino l'expill
que et retorna la imatge,
mentre l'aigua cau sobre el teu rostre,
xopant el teu cos,
mentre les meves passes
han arribat per desfer-se
dins dels teus llavis.
Sento la teva mirada 
mentre em despulles,
i aquest vent que trastorna
i ens retorna
per embolcar-nos 
dins d'un hivern que no mor.
Imagino mentre m'asseco
que el mar em retorna,
i sento la sorra,
mentre romans, descansant,
per fi entre les meves cames.

montse pellicer mateu