dilluns, 24 de juny del 2013

batego
al ritme del silenci,
resisteixo
l'encís 
que abraça una solitud,
prenc la copa desada
sobre la taula de l'oblit
i mullo els meus llavis
per recordar aquell vi
que vas deixar dins la meva boca,
mai la solitud
ha estat tant certera
per evocar la llunyania
dels moments dolços
assaborits,

batego
mentre recito,
batego
mentre sento
el record salvatge
de la primavera



montse pellicer mateu




 

 

1 comentari:

  1. molt bonic poema, ple de força i vitalitat, ple de desig

    records !! ;-)
    joan

    ResponElimina