dimarts, 18 de juny del 2013

fredor intacta
que desgavella els sentits,
serenor que atrapa
i amb la tremolor desesperada
cerco una carícia
que s'acosti per revifar la vida,
suavitat que m'arrosega
i em xucla 
dins l'esvoranc
que em retorna a respirar
l'aire que flueix des d'on ets tu,
apago la llum
per repensar-me,
aquell desig 
que sento quan la mirada
es perd dins el meu cos,
i la pell reposa en silenci
esgarrifada i assedegada
d'una tendresa 
que m'emvolta de vels i paissatges
dibuixats 
dins les entranyes dels meu cos
navego cap a una illa
on surar sense oblit

montse pellicer mateu





1 comentari:

  1. molt bé montse,la teva poesia se supera dia a dia... quantes imatges descrius plenes de sensibilitat i desig...

    felicitats !!! un plaer llegir-te
    joan

    ResponElimina